L'ordinador tot en un és un nou tipus de producte de mercat entre ordinadors d'escriptori i portàtils. Integra la part host i la part de visualització en una nova forma d'ordinador. La innovació d'aquest producte rau en l'alta integració dels components interns. Amb el desenvolupament de la tecnologia sense fil, el teclat, el ratolí i el monitor de l'ordinador tot en un es poden enllaçar sense fil i la màquina només té un cable d'alimentació. Això resol el problema de molts i complicats cables d'escriptori que han estat criticats. En els mercats actuals i futurs, a mesura que la quota d'ordinadors d'escriptori disminueixi gradualment, sens dubte serà més precari després de l'impacte dels ordinadors tot en un, portàtils i netbooks. Els avantatges dels ordinadors tot-en-un han estat acceptats contínuament per la gent (s'ha fet popular a l'estranger) i s'han convertit en un altre aspecte destacat de la seva elecció.
Per als ordinadors tot en un, els diferents fabricants tenen noms diferents, com ara AllInOne, ordinadors AIO o ordinadors amb pantalla. Entre els usuaris que participen a l'enquesta, la majoria prefereixen el terme "ordinador tot en un". La proporció d'usuaris que trien els dos noms anglesos de All InOnePC i AIO és relativament petita.
All-in-one PC (en anglès: All-in-One PC, "AIO" per abreujar) és un ordinador d'escriptori que integra un microprocessador, una placa base, un disc dur, una pantalla, un altaveu, una lent de vídeo i una pantalla. Aquest bloc va ser desenvolupat originalment per Apple. Apple ha llançat al mercat diversos ordinadors tot-en-un, com el Macintosh original dels anys 80 i l'iMac als anys 90 i 2000, però la visibilitat del mercat era baixa a causa dels alts preus. El 2009, Intel va llançar la CPU Intel Atom de baix cost, fet que va impulsar diversos fabricants d'ordinadors a augmentar el disseny i la producció massiva de models AIO.
